PINTORS

BIOGRAFIA:

Infància

La família Dalí el 1910: des de l'esquerra, la seva tia Maria Teresa, els seus pares, la seva tia Caterina (segona esposa del seu pare), la seva germana Anna Maria i la seva àvia Anna.

Va néixer l'11 de maig de 1904 al carrer Monturiol de la ciutat de Figueres, capital de l'Alt Empordà. El germà gran de Dalí, també anomenat Salvador, va morir de meningitis als set anys, tres anys abans del naixement de l'artista. El seu pare, Salvador Dalí i Cusí (1872 – 1950), va ser un pioner del moviment esperantista a Catalunya. Notari de la ciutat i natural de Cadaqués, tenia un caràcter estricte i disciplinari que quedava suavitzat per la seva dona, Felipa Domènech i Ferrés (1874 – 1921), que va fomentar els esforços artístics del seu fill. Als cinc anys, els seus pares van dur-lo a la tomba del seu germà i li van explicar que ell n'era la reencarnació, fet que va arribar a creure. Del seu germà, Dalí va comentar: "Jo he viscut la mort abans de viure la vida. El meu germà va morir a causa d'una meningitis, a l'edat de set anys, tres abans del meu naixement" [...] "ens semblàvem com dues gotes d'aigua, només que amb diferents reflexos".Dalí també va tenir una germana, Anna Maria, tres anys més jove que ell que el 1949 va publicar un llibre sobre el seu germà, titulat Dalí visto por su hermana.

Dalí va cursar estudis de batxillerat a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, on va participar en l'elaboració de la revista Studium i on també va rebre la seva primera formació artística amb el professor Juan Núñez. El 1916 va descobrir la pintura moderna en una estada estiuenca a Cadaqués amb la família de Ramon Pichot, un artista local que viatjava sovint a París.[5] Fruit d'aquesta època, és l'obra Paisatge del Cap de Creus que es troba en el Museu Abelló, de Mollet del Vallès. El 1919, Dalí va exposar per primer cop en el marc d'una exposició col·lectiva pública al Teatre Municipal de Figueres. La seva primera exposició individual seria uns anys més tard, el 1925, a les Galeries Dalmau de Barcelona.

L'any 1921, la mare de Dalí va morir d'un càncer de mama quan ell només tenia setze anys. Després de la seva mort, el pare de Dalí es va casar amb la germana de la seva dona, la qual cosa no agradà a Dalí.

Madrid i París

Dalí i Man Ray a París el 16 de juny de 1934.

L'any 1922, Dalí es va traslladar a Madrid per estudiar a la Residencia de estudiantes i va estudiar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Dalí ja cridava l'atenció per la seva excentricitat; duia el cabell llarg i patilles i vestia amb abric, mitges i pantalons a l'estil de la moda del segle anterior. Però les seves pintures, en les quals experimentava amb el cubisme, van captar l'atenció dels seus companys estudiants. És probable que, en les seves primeres obres cubistes, Dalí no entengués bé aquest moviment artístic, ja que l'única informació sobre el cubisme li arribava a través d'alguns articles de revistes i d'un catàleg que li va donar Pichot, ja que -en aquells moments- no hi havia pintors cubistes a Madrid.

Dalí també va experimentar amb el dadaisme, que va influir en la seva obra al llarg de la seva vida. A la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando va conèixer el poeta Federico García Lorca, amb el qual inicià una llarga "amistat", i també el director de cinema Luis Buñuel, Rafael Alberti o José Moreno Villa.

L'any 1924 un encara desconegut Salvador Dalí il·lustra el seu primer llibre, "Les bruixes de Llers", del seu amic el poeta empordanès Carles Fages de Climent, amb qui tornarà a col·laborar a "la Balada del sabater d'Ordis" (1954) i amb l'auca "el triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí" (1961).

Dalí fou expulsat de l'Acadèmia l'any 1926, poc abans dels seus exàmens finals, després d'afirmar que ningú a l'Acadèmia era prou competent per examinar-lo. Aquell mateix any va fer el seu primer viatge a París, on va conèixer Pablo Picasso, a qui el jove Dalí reverenciava; Picasso ja havia escoltat paraules favorables sobre Dalí en boca de Joan Miró. Dalí va realitzar un gran nombre d'obres amb una forta influència de Picasso i Miró durant els següents anys mentre avançava desenvolupant el seu propi estil.

No obstant això, algunes tendències de l'obra de Dalí que continuarien al llarg de la seva vida ja es van fer evidents a la dècada del 1920. Dalí va devorar influències de tots els estils artístics que podia trobar i va produir obres que anaven des del classicisme més acadèmic fins a les avantguardes més punteres[13] unes vegades en obres separades i en altres combinades. Les exposicions de les seves obres a Barcelona van cridar molt l'atenció de la crítica, que barrejava les lloances amb mostres de perplexitat.

Dalí es va deixar créixer un extravagant bigoti que es va convertir en una icona de si mateix, influït pel pintor espanyol del segle XVII Diego Velázquez.

Surrealisme

Va col·laborar amb Luis Buñuel en la realització de la pel·lícula Un chien andalou, estrenada a la ciutat de París l'any 1929, sent aquesta pel·lícula un dels màxims exponents del surrealisme. Aquell mateix any van visitar a Dalí al poble de Cadaqués una sèrie de personatges claus en el surrealisme, entre ells el poeta Paul Éluard i la seva esposa Gala Éluard, a la qual va seduir el jove pintor català convertint-la en la seva musa i companya per la resta de la seva vida.

Dalí es convertí en un punt de referència del moviment surrealista. Utilitzava més la fixació d'imatges preses dels somnis, segons André Breton, "...abusant d'elles i posant en perill la credibilitat del Surrealisme...". Va inventar el que ell mateix va anomenar "mètode paranoico-crític", una barreja entre la tècnica d'observació de Leonardo Da Vinci, per mitjà de la qual observant una paret es podia veure com sorgien formes, i les tècniques de frottage; fruit d'aquesta tècnica són les obres en les quals es veuen dues imatges en una sola configuració. Lluís Racionero apunta que "en els quadres de l'època 1928-34 el paisatge i la llum de l'Empordà tenen una importància decisiva. (...) Si el surrealisme de Dalí supera el de Tanguy o de Chirico és precisament perquè aquests han de cercar les imatges dintre d'ells mateixos, mentre que Dalí les tenia a la vista: només li faltava combinar-les de manera paranoico-crítica (...) ell mateix reconeix els efectes del país en la seva dedicatòria a un llibre de poemes del seu amic Carles Fages de Climent: "Jo sóc divinament tocat de l'ala, nou Prometeu de Port Lligat".

L'any 1936 André Breton va expulsar Dalí del seu cercle surrealista per les seves tendències feixistes, acusant-lo de defensar allò «nou i irracional» del fenomen hitlerià, acusació que Dalí va refutar afirmant que «no sóc un hitlerià ni de fet ni d'intenció».Esdevenint l'artista empordanès un dels pocs intel·lectuals que van donar suport a Francisco Franco en ascendir al poder durant la Guerra Civil Espanyola. El 1940, a causa de la Segona Guerra Mundial, usufructuà d'un visat del cònsol portuguès a Bordeus, Aristides de Sousa Mendes, que li permet viatjar a Lisboa i d'aquí es va traslladar als Estats Units d'Amèrica amb Gala, país on va romandre fins al 1948, una època que és considerada com una de les més fructíferes de la seva vida i on va publicar la seva autobiografia The Secret Life of Salvador Dalí.

Retorn a Catalunya

L'any 1949 retornà a Catalunya amb el beneplàcit del govern de Francisco Franco, que l'utilitzà com a propaganda política, cosa que fou molt criticada per nombrosos intel·lectuals i progressistes. El 1959, André Breton va homenatjar els 40 anys del naixement del surrealisme mitjançant la celebració de l'expossició Homage to Surrealism, amb obres de Dalí, Joan Miró, Enrique Tábara i Eugenio Granell.

A partir de la dècada del 1960 Dalí no només utilitzà com a mitjà d'expressió la pintura sinó que també emprà l'holografia, sent considerat per Andy Warhol una font d'inspiració pel Pop art. El 1960 inicià els seus treballs per realitzar una seu permanent per la seva obra, la realització del Teatre-Museu Dalí de Figueres, museu que fou inaugurat l'any 1974.

Interessat així mateix en la decoració i la imatge, l'any 1969 realitzà el logotip per a l'empresa Chupa Chups, així doncs, fou l'autor de la coneguda margarida groga de vuit fulles que conté les lletres de color vermell,[19] així com la decoració del Teatro Real de Madrid durant la retransmissió televisiva del Festival d'Eurovisió d'aquell any.

L'any 1981 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el 1982 el rei Joan Carles I d'Espanya el nomenà marquès de Púbol.

La mort de Gala el 10 de juny de 1982 provocà el decaïment de Dalí, que a partir d'aquell moment es ressentí constantment de la seva salut, retirant-se a viure des de la casa de Portlligat de Cadaqués al castell de Púbol, una fortificació que el mateix Dalí havia regalat a Gala. Un incendi a la seva habitació l'any 1984 va fer que es traslladés a unes habitacions de Torre Galatea, edifici annex al Teatre-Museu, on va romandre pràcticament reclòs fins a la seva mort el 23 de gener de 1989. La seva darrera aparició pública va ser en el concert per a piano i arpa, interpretat per Carles Coll i Abigail Prat, en què es va estrenar l'obra Música per Galalina de Jordi Codina.

S'ha denunciat que Dalí va ser obligat per alguns dels seus "cuidadors" a signar llenços en blanc que serien venuts després de la seva mort com originals. Aquests rumors van fer que el mercat de l'art es mostrés escèptic amb les obres atribuïdes a Dalí durant la seva última època.

El novembre de 1988, Dalí va ser ingressat arran d'un atac cardíac, i el 5 de desembre de 1988 va ser visitat pel rei Juan Carlos I, qui li va confessar que sempre havia estat un admirador fidel de la seva obra.

El 23 de gener de 1989, escoltant el seu disc preferit -"Tristany i Isolda", de Wagner- va morir a causa d'una parada cardiorespiratòria a l'Hospital de Figueres, amb 84 anys, i tancant el cercle va ser enterrat (tot i tenir prevista una tomba al costat de la seva esposa Gala a Púbol) a la cripta de Figueres ("respectant" la seva darrera voluntat comunicada de paraula pocs moments abans de morir al llavors alcalde de Figueres Marià Lorca), situada a la seva casa-museu (vegeu imatge). La seva cripta es troba a l'altre costat de l'església de Sant Pere, on havia estat batejat, havia rebut la seva primera comunió i on descansa des de llavors, tres illes de cases més enllà de la seva casa natal.

La major part de la seva obra va ser cedida per ell mateix, al govern d'Espanya. La Fundació Gala-Salvador Dalí s'encarrega en l'actualitat de la gestió del seu llegat. En els Estats Units, el responsable jurídic de la seva representació és la Societat de Drets artista.

Salvador Dalí

OBRAS DE SALVADOR DALÍ:

PRIMER AUTORRETRATO:

El primer autorretrat que va pintar salvador dalí va ser al 1921, amb pintures al olí. Avui día esta exposat al museu de Figueres, Espanya.

El va pintar quan tenia diset anys.

PERSONA EN LA VENTANA:

Persona en la ventana es una obra que va pintar en 1925, amb olí. Esta exposat al museo nacional reina Sofia, Madrid.

La llum posterior de la dona resalta una de les formes preferides de Dalí. El paisatge que es veu des de la finestra es Cadaques on Dali pasaba alguns estius.

Ana Maria va ser la seva unica model fins que Gala la va sustituir al 1929.

PERSISTENCIA DE LA MEMORIA:

Persistencia de la memoria va ser pintada per dalí en 1931. Aquí va ser quan Dalí va començar amb "los relojes blandor". El deis que era el formatge camembert del espai i temps. Actualment aquesta obra es troba al museu art de New York.